Bon Nadal....

Bon Nadal...
Amb els nostres i
Amb els qui no són tan nostres,
Amb els qui estimem i
Amb els qui ni coneixem,
Acompanyats al voltant de la taula i
En solitud,
Celebrant  la festa i
Compartint  les pors,
Estimant i estimant-nos.

 

Lectures compartides (III). La sabiduría de los cuentos, d' Alejandro Jodorowsky

Perquè a vegades demanen a la realitat allò que no ens pot donar?

Com es que en la solitud no sempre sabem qui som?

Perquè sempre ens preguntem com sortim d’un problema i poques vegades ens preguntem com hi hem arribat?

Quin sentit tenen les dificultats que la vida ens planteja?

Quants "óssos" tenim ficats a la nostra vida?

Que succeeix quan a l’anar a dormir ens abandonem a la idea que morim?

Que va passar entre Buda i la prostituta?

A través de contes sufís, jueus, budistes, i d’altres,  Jodorowsky ens submergeix en un recorregut per la saviesa tradicional ancestral per ajudar-nos a aprofundir en el coneixement d’un mateix.  I és que com bé diu un dels contes sovint la pregunta és la pròpia resposta!. Un recull preciós i profund, des de la màgia que el conte sempre ha sabut transmetre. Bona lectura! P.D. “Quan s’obre una flor, és primavera  arreu”.

Vida

Chi'en/La modèstia

Es relata aixi el dictamen d'aquest signe a l'I Ching:
"La ley del Cielo vacía Lo lleno y llena Lo modesto: cuando el sol se halla en su punto mas alto, debe declinar, de acuerdo con la ley del Cielo; y cuando se encuentra en Lo más hondo bajo la tierra, se encamina hacia un nuevo ascenso. Conforme a la misma ley, la luna una vez llena, comienza a decrecer y estando vacía vuelve a aumentar. Esta ley celeste actua también y tiene sus efectos en el sino de los hombres".

Lectures compartides (II) "Mujeres deseadas, Mujeres deseantes"

Que les dones hem assolit l’emancipació social és ja compartit i acceptat, el que no està tant clar és que haguem reeixit en un veritable alliberament sexual. A partir d’aquí Daniele Flaumenbaum ens interpel·la en com les dones construïm la nostra sexualitat, i com, més enllà del plaer de sentir-nos “desitjades” podem ampliar el descobriment del viatge interior que ens brinda la sexualitat si ens reconeixem (i ens construïm) com a dones que “sentim desig” per l’home. Plantejaments qüestionadors del mainstream i alhora inspiradors tals com el llegat del llinatge sexual de les nostres avantpassades en nosaltres mateixes o el fet que en l’home busquem retrobar el vincle amb la mare (més enllà de la història edípica) ens transporta a qüestionar-nos com ens lliurem a l’altre, com  dones,  per a així poder recollir allò que l’altre ens ofereix. Perquè sovint diu Flaumenbaum ens hem quedat ancorades en el plaer que ens transporta a la infantesa sense assaborir la plenitud del plaer sexual com a dones ja adultes. I interessant també la lectura per a homes, com a pares, a fi d’educar les filles com a futures dones lliures i desbloquejades, i com a amants, per assaborir la força màgica –i espiritual diu Flaumeunbaum- que ens regala l’encontre sexual. Una lectura plena de sorpreses, que convida a dones a no tancar-se com a ostres i a homes a no amagar-se com a cargols, i que ens regala la possibilitat de créixer una mica més. I cito: “Percibir así la potencia de esa fuerza se, para la mujer revelador de su feminidad, la prueba viva de la potencia creativa de su  cuerpo. Es un ‘ascensor celeste’ que permite a las energías subir hasta lo alto del cuerpo e incluso más allá, para conectarla con el cielo. El hombre, que es el ‘portador del Cielo’, como dice la tradición china, se arraiga en el sexo de la mujer y se revigoriza. Si la mujer no recibe sus fuerzas sexuales, el hombre no puede conectar con la fuente y lograr la satisfacción plena”. Bona lectura.

L'endevines?

bon estiu, i bona llum!

La primera cuca de llum d'aquest estiu...



Carregueu-me bé la pila,
que he de fer molta claror,
asseguda en branquilló,que és cosa que molt s’estila.

Ja ve la fosca i, tot d’una,
encenc el meu fanal verd,
instal·lada prop d’un gerdper engelosir la lluna.
Sóc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre d’un got,

m’apagaré de seguida,
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.

Mercè Rodoreda, Agonia de LlumSembla que Merce Rodoreda amb aquest poema "Cuca de llum" evocava la dignitat davant el maltractament, i la contraposava a l'actitud pessimista de qui sempre ho veu tot negre i es deixa conduir per les circumstàncies (en el seu poema "Escarbat").
Bon estiu!! 

"la llei del mirall"

De Yoshinori  Noguchi

 

A mitja lectura aixeco els ulls del llibre

Els colors són mes brillants, més vius

Les llàgrimes em netegen, quelcom es purifica

Sona el telèfon, la meva mare em truca,

Justament pensava ara en tu, però tu has vingut a mi primer

Ja l’estic acabant, darreres pàgines,

I em pregunto "que em mostra el meu mirall?"

De fons betthoven, que m’impedeix fugir de la realitat

Ja dins l’aigua, el moviment és més lliure, em capbusso,

Trec el cap, mirant el cel, veig el sol, i els núvols,

I crido “gràcies”...

Em quedo amb una frase del llibre

“tot allò que ens succeeix a la vida

és per a fer-nos adonar d’alguna cosa”.

PD. una part dels ingressos de la venda del llibre

es destinen a la ONG “Save the Children”

Bona lectura!

ho endevines?

Dues germanes llargues i primes
que sempre caminen juntes
a vegades mes aprop, a vegades més lluny
i mai no s'aturen, ni de dia ni de nit.

quina educació???

"Adaptarse a esta sociedad enferma no es un síntoma de inteligencia" (Claudio Naranjo)
Ja està disponible a youtube (ara traduit al castellà) el video de Ken Robison de crítica al paradigma dominiant del sistema educatiu, val la pena: http://youtu.be/AZ3JmuaUrxs

Boira

Caminant entre la boira
Les magnífiques vistes desapareixen
Allò petit pren rellevància
Els colors no brillen
Però semblen més de veritat
Només compta el que davant se’m mostra
No em preocupa el que vindrà
Dues passes més enllà
Afino la percepció del camí que trepitjo
No em distrec en el meu caminar
Amb imatges idíl·liques
Qui ho diria que
Amb boira hi veig clar

Lectures compartides..."Infancia, la Edad Sagrada"

Llegir el llibre d'Evania Reichert "Infancia, la edad sagrada" (Ed. La llave) ha estat un regal. La seva lectura ens dona una nova comprensio de la nostra infantesa alhora que ens serveix de guia en el difícil camí d'una educació més integral dels nostres infants. Des del naixement fins a la pubertat diu Reichardt condicionem amb les nostres pors, rigideses i neures vàries allunyant-los de la seva capacitat per autoregular-se i d'esdevenir adults més sans. El vincle d'unió establert en el ventre de la mare, el contacte intim i amorós en l'alletament, el reconeixement en les primeres experiències d'autonomia o l'acompanyament en la construcció de la seva identitat, són moments del procés de desenvolupament de l'infant que mares, pares i educadors condicionem i "configurem", els quals es construeixen per tant en l'àmbit familiar i també social. I nosaltres podem decidir "com" volem acompanyar aquest procés no només per fer nens més feliços sinó també adults més sans. Evania Reicheert ens dona llum per com podem fer-ho; perquè la tasca educativa no és pas fàcil i ens calen eines. Us convido a llegir un paràgraf on referenciant Wilhem Reich resumeix l'esperit d'aquest llibre:

"En su concepción, el ser humano nace deseoso de placer y de vida y el impulso destructivo surge como reacción a las experiencias primitivas de carencia y agresión, fruto de las condiciones biológicas y emocionales de la madre, la familia, la educación, y la cultura que pueden implementar perturbaciones en el flujo natural de la energía vital en desarrollo, a partir del inicio de la vida" .

Claredat...

De nada sirve elaborar...Los doctos y los ignorantes lo saben
Walt Whitman

dimecres 25 de gener

Avui la lluna es dibuixa com un bressol
Embolcallant la foscor de la nit
Una lluna que somriu
Sabedora  que aviat s’alçarà un nou dia
Com un regal desinteressat
Avui la lluna es gronxa dels fils de l’eternitat
Fina, lleugera, quasi imperceptible
Fa sentir la seva presència
La seva petitesa, subtil, la renova
I és que ja comença a créixer.

Quien soltó una muleta por el camino
Inseguro avanza
Creyéndose mutilado
Sabiéndose imperfecto
En el claroscuro abierto
Ya no puede huir, no hay escapatoria
El camino está ahí, estrecho
Los pies sintiendo la tierra
Que firme le sostiene
Deseoso de un nuevo caminar
Anhelo de esperanza
Con lo que es, con lo que tiene.

seguim indignats (II)