Que les dones hem assolit l’emancipació social és ja
compartit i acceptat, el que no està tant clar és que haguem reeixit en un veritable
alliberament sexual. A partir d’aquí Daniele Flaumenbaum ens interpel·la en com
les dones construïm la nostra sexualitat, i com, més enllà del plaer de
sentir-nos “desitjades” podem ampliar el descobriment del viatge interior que ens
brinda la sexualitat si ens reconeixem (i ens construïm) com a dones que “sentim
desig” per l’home. Plantejaments qüestionadors del mainstream i alhora inspiradors tals com el llegat del llinatge
sexual de les nostres avantpassades en nosaltres mateixes o el fet que en l’home
busquem retrobar el vincle amb la mare (més enllà de la història edípica) ens
transporta a qüestionar-nos com ens lliurem a l’altre, com dones, per a així poder recollir allò que l’altre ens
ofereix. Perquè sovint diu Flaumenbaum ens hem quedat ancorades en el plaer que ens
transporta a la infantesa sense assaborir la plenitud del plaer sexual com a
dones ja adultes. I interessant també la lectura per a homes, com a pares, a fi
d’educar les filles com a futures dones lliures i desbloquejades, i com a
amants, per assaborir la força màgica –i espiritual diu Flaumeunbaum- que ens
regala l’encontre sexual. Una lectura plena de sorpreses, que convida a dones a
no tancar-se com a ostres i a homes a no amagar-se com a cargols, i que ens
regala la possibilitat de créixer una mica més. I cito: “Percibir así la
potencia de esa fuerza se, para la mujer revelador de su feminidad, la prueba
viva de la potencia creativa de su
cuerpo. Es un ‘ascensor celeste’ que permite a las energías subir hasta
lo alto del cuerpo e incluso más allá, para conectarla con el cielo. El hombre,
que es el ‘portador del Cielo’, como dice la tradición china, se arraiga en el
sexo de la mujer y se revigoriza. Si la mujer no recibe sus fuerzas sexuales,
el hombre no puede conectar con la fuente y lograr la satisfacción plena”. Bona
lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada