Embolcallant la foscor de la nit
Una lluna que somriu
Sabedora que aviat s’alçarà un nou dia
Com un regal desinteressat
Avui la lluna es gronxa dels fils de l’eternitat
Fina, lleugera, quasi imperceptible
Fa sentir la seva presència
La seva petitesa, subtil, la renova
I és que ja comença a créixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada