La primera cuca de llum d'aquest estiu...
Carregueu-me bé la pila,
que he de fer molta claror,
asseguda en branquilló,que és cosa que molt s’estila.
Ja ve la fosca i, tot d’una,
encenc el meu fanal verd,
instal·lada prop d’un gerdper engelosir la lluna.
Sóc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre d’un got,
m’apagaré de seguida,
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.
Mercè Rodoreda, Agonia de LlumSembla que Merce Rodoreda amb aquest poema "Cuca de llum" evocava la dignitat davant el maltractament, i la contraposava a l'actitud pessimista de qui sempre ho veu tot negre i es deixa conduir per les circumstàncies (en el seu poema "Escarbat").
Bon estiu!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada