Caminant entre la boira
Les magnífiques vistes desapareixen
Allò petit pren rellevància
Els colors no brillen
Però semblen més de veritat
Només compta el que davant se’m mostra
No em preocupa el que vindrà
Dues passes més enllà
Afino la percepció del camí que trepitjo
No em distrec en el meu caminar
Amb imatges idíl·liques
Qui ho diria que
Amb boira hi veig clar
si no puc mirar més enllà m'obligo a mirar més endins
ResponEliminaa vegades tambè em va bé la boira
gràcies per compartir-ho