Boira

Caminant entre la boira
Les magnífiques vistes desapareixen
Allò petit pren rellevància
Els colors no brillen
Però semblen més de veritat
Només compta el que davant se’m mostra
No em preocupa el que vindrà
Dues passes més enllà
Afino la percepció del camí que trepitjo
No em distrec en el meu caminar
Amb imatges idíl·liques
Qui ho diria que
Amb boira hi veig clar

Lectures compartides..."Infancia, la Edad Sagrada"

Llegir el llibre d'Evania Reichert "Infancia, la edad sagrada" (Ed. La llave) ha estat un regal. La seva lectura ens dona una nova comprensio de la nostra infantesa alhora que ens serveix de guia en el difícil camí d'una educació més integral dels nostres infants. Des del naixement fins a la pubertat diu Reichardt condicionem amb les nostres pors, rigideses i neures vàries allunyant-los de la seva capacitat per autoregular-se i d'esdevenir adults més sans. El vincle d'unió establert en el ventre de la mare, el contacte intim i amorós en l'alletament, el reconeixement en les primeres experiències d'autonomia o l'acompanyament en la construcció de la seva identitat, són moments del procés de desenvolupament de l'infant que mares, pares i educadors condicionem i "configurem", els quals es construeixen per tant en l'àmbit familiar i també social. I nosaltres podem decidir "com" volem acompanyar aquest procés no només per fer nens més feliços sinó també adults més sans. Evania Reicheert ens dona llum per com podem fer-ho; perquè la tasca educativa no és pas fàcil i ens calen eines. Us convido a llegir un paràgraf on referenciant Wilhem Reich resumeix l'esperit d'aquest llibre:

"En su concepción, el ser humano nace deseoso de placer y de vida y el impulso destructivo surge como reacción a las experiencias primitivas de carencia y agresión, fruto de las condiciones biológicas y emocionales de la madre, la familia, la educación, y la cultura que pueden implementar perturbaciones en el flujo natural de la energía vital en desarrollo, a partir del inicio de la vida" .

Claredat...

De nada sirve elaborar...Los doctos y los ignorantes lo saben
Walt Whitman

dimecres 25 de gener

Avui la lluna es dibuixa com un bressol
Embolcallant la foscor de la nit
Una lluna que somriu
Sabedora  que aviat s’alçarà un nou dia
Com un regal desinteressat
Avui la lluna es gronxa dels fils de l’eternitat
Fina, lleugera, quasi imperceptible
Fa sentir la seva presència
La seva petitesa, subtil, la renova
I és que ja comença a créixer.

Quien soltó una muleta por el camino
Inseguro avanza
Creyéndose mutilado
Sabiéndose imperfecto
En el claroscuro abierto
Ya no puede huir, no hay escapatoria
El camino está ahí, estrecho
Los pies sintiendo la tierra
Que firme le sostiene
Deseoso de un nuevo caminar
Anhelo de esperanza
Con lo que es, con lo que tiene.

seguim indignats (II)

Poema de Nadal

Desenterrant

Traient terra

D’allà on tanta en vàrem tirar al damunt.

Records de llum,

Oblits de foscor.

La màgia descobrint la primera papallona sortint del seu capoll

La paciència resseguint la llarga corrua de formigues

L’espontaneïtat caçant coloms a la plaça vora casa

Esclat de vida

Privilegi d’ innocència

L’Infant és nat.

Que tingueu un bon nadal i que tingueu sempre aprop una estrella...

Mirall trencat
Bocins escampats
Damunt el llit de la complaença
S'esborra la mirada consentida
Es trenca la calma disfressada
Vergonya, por
Ocell ferit
Que es deixa caure
Immòbil, serè
Ales replegades
En el seu descans inquiet
Un nou naixement
L'espera.

Sense ombra
No seria