Lectures compartides (II) "Mujeres deseadas, Mujeres deseantes"

Que les dones hem assolit l’emancipació social és ja compartit i acceptat, el que no està tant clar és que haguem reeixit en un veritable alliberament sexual. A partir d’aquí Daniele Flaumenbaum ens interpel·la en com les dones construïm la nostra sexualitat, i com, més enllà del plaer de sentir-nos “desitjades” podem ampliar el descobriment del viatge interior que ens brinda la sexualitat si ens reconeixem (i ens construïm) com a dones que “sentim desig” per l’home. Plantejaments qüestionadors del mainstream i alhora inspiradors tals com el llegat del llinatge sexual de les nostres avantpassades en nosaltres mateixes o el fet que en l’home busquem retrobar el vincle amb la mare (més enllà de la història edípica) ens transporta a qüestionar-nos com ens lliurem a l’altre, com  dones,  per a així poder recollir allò que l’altre ens ofereix. Perquè sovint diu Flaumenbaum ens hem quedat ancorades en el plaer que ens transporta a la infantesa sense assaborir la plenitud del plaer sexual com a dones ja adultes. I interessant també la lectura per a homes, com a pares, a fi d’educar les filles com a futures dones lliures i desbloquejades, i com a amants, per assaborir la força màgica –i espiritual diu Flaumeunbaum- que ens regala l’encontre sexual. Una lectura plena de sorpreses, que convida a dones a no tancar-se com a ostres i a homes a no amagar-se com a cargols, i que ens regala la possibilitat de créixer una mica més. I cito: “Percibir así la potencia de esa fuerza se, para la mujer revelador de su feminidad, la prueba viva de la potencia creativa de su  cuerpo. Es un ‘ascensor celeste’ que permite a las energías subir hasta lo alto del cuerpo e incluso más allá, para conectarla con el cielo. El hombre, que es el ‘portador del Cielo’, como dice la tradición china, se arraiga en el sexo de la mujer y se revigoriza. Si la mujer no recibe sus fuerzas sexuales, el hombre no puede conectar con la fuente y lograr la satisfacción plena”. Bona lectura.

L'endevines?

bon estiu, i bona llum!

La primera cuca de llum d'aquest estiu...



Carregueu-me bé la pila,
que he de fer molta claror,
asseguda en branquilló,que és cosa que molt s’estila.

Ja ve la fosca i, tot d’una,
encenc el meu fanal verd,
instal·lada prop d’un gerdper engelosir la lluna.
Sóc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre d’un got,

m’apagaré de seguida,
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.

Mercè Rodoreda, Agonia de LlumSembla que Merce Rodoreda amb aquest poema "Cuca de llum" evocava la dignitat davant el maltractament, i la contraposava a l'actitud pessimista de qui sempre ho veu tot negre i es deixa conduir per les circumstàncies (en el seu poema "Escarbat").
Bon estiu!! 

"la llei del mirall"

De Yoshinori  Noguchi

 

A mitja lectura aixeco els ulls del llibre

Els colors són mes brillants, més vius

Les llàgrimes em netegen, quelcom es purifica

Sona el telèfon, la meva mare em truca,

Justament pensava ara en tu, però tu has vingut a mi primer

Ja l’estic acabant, darreres pàgines,

I em pregunto "que em mostra el meu mirall?"

De fons betthoven, que m’impedeix fugir de la realitat

Ja dins l’aigua, el moviment és més lliure, em capbusso,

Trec el cap, mirant el cel, veig el sol, i els núvols,

I crido “gràcies”...

Em quedo amb una frase del llibre

“tot allò que ens succeeix a la vida

és per a fer-nos adonar d’alguna cosa”.

PD. una part dels ingressos de la venda del llibre

es destinen a la ONG “Save the Children”

Bona lectura!