N o oblidem
A bans de mitjanit
D avant l'estel que mes brilla al cel
A lçar els nostres ulls i sentir que podem
L luir una mica més que ahir.
rudraksha
No es trata de canviar allò que som, sinó de no aferrar-nos a res i i d'obrir els ulls i el cor. Jack Kornfield
dissabte, 24 de desembre del 2016
dimarts, 18 d’agost del 2015
Lectures Compartides (VI) El buen adiós de Jesús Poveda
Preciós llibre de Jesus Poveda i Sílvia laforet, on des de la simplicitat i l.entrega ens apropen i ensenyen des de la pròpia experiència a com acompanyar a l.altre en el procés de mort. Sí, com diu el títol, que l.últim "adéu" sigui el més digne i amorós possible, donant eines que ens poden ajudar a fer.ho possible. I és clar que tal qüestió ens toca directament a cadascun de nosaltres, i no només en lo pràctic - testament vital, eutanàsia, comunicació, cures,...- sinó especialment en tenir present la mort en el dia a dia per a poder viure una vida més plena. Per això, després de llegir El Buen Adiós ve de gust rellegir el llibre de Castaneda (Viatje a Itxlián) que ens transporta a aquest continu de vida i mort. Val la pena reproduir aquí un text que Poveda ens regala i que porta per títol "la felicidad de este mundo" (que és de fet una adaptació del poema original de Marcial):
Habitar una casa cómoda, limpia y bonita;
Pisar un jardín alfombrado de fragantes espaldares,
Pertenecer, sin alarde, a una familia fiel.
No tener deudas ni amoríos, ni pleitos, ni riñas,
Ni reparos de bienes con los parientes,
Contentarse con poco, no esperar nada de los grandes,
Acomodar los deseos...
[...]
Vivir honradamente y sin grandes ambiciones,
Entregarse sin escrúpulos a la devoción,
Dominar las pasiones, hacerlas obedientes.
Conservar el espíritu llibre y el juicio firme.
Rezar el rosario mientras cultivo el huerto
Esperar en casa con sosiego
La muerte.
Habitar una casa cómoda, limpia y bonita;
Pisar un jardín alfombrado de fragantes espaldares,
Pertenecer, sin alarde, a una familia fiel.
No tener deudas ni amoríos, ni pleitos, ni riñas,
Ni reparos de bienes con los parientes,
Contentarse con poco, no esperar nada de los grandes,
Acomodar los deseos...
[...]
Vivir honradamente y sin grandes ambiciones,
Entregarse sin escrúpulos a la devoción,
Dominar las pasiones, hacerlas obedientes.
Conservar el espíritu llibre y el juicio firme.
Rezar el rosario mientras cultivo el huerto
Esperar en casa con sosiego
La muerte.
dissabte, 22 de febrer del 2014
mirades
Núvols grisos
Que s'obren a la llum
Tornaran a tancar el cel
Enfosquint l'ànima
Fins que novament
Deixin pas a la claror
Van i venen
Esquinçant i reparant
Com una nostàlgia
Agredolça
diumenge, 9 de febrer del 2014
Lectures compartides (V). Adolphe, de Benjamin Constant
Rellegint Aloma de Mercè Rodoreda, ara però la primera versió de 1938 comentada per Carme Arnau, em vaig trobar amb la referencia d'aquesta novela romàntica de finals del XXVIII que narra la història d'amor i desamor entre adolphe i elleonore. Romanticisme pur i dur, sense concessions que ens transporta a les profunditats del sentiments més purs i alhora més indignes de l'ésser humà. Com el cor humà ens pot enlairar a les virtuts mes elevades i (en nom seu) rebaixar-nos a les accions més mesquines? Benjamin Constant es debat sobre la feblesa humana i ens convida a la reflexió i a la introspecció ... bona lectura!
dimarts, 24 de desembre del 2013
diumenge, 15 de setembre del 2013
Els gats...i els poetes
Ells són així d'especials (als gats em refereixo!)
Aquesta entrada està dedicada al nostre gat Serafí, que ens ha acollit a casa nostra...
Aquesta entrada està dedicada al nostre gat Serafí, que ens ha acollit a casa nostra...
A un gato, de Borges
No son más silenciosos los espejos
ni más furtiva el alba aventurera;
eres, bajo la luna, esa pantera
que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto
divino, te buscamos vanamente;
más remoto que el Ganges y el poniente,
tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condesciende a la morosa
caricia de mi mano. Has admitido,
desde esa eternidad que ya es olvido,
el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño
de un ámbito cerrado como un sueño.
ni más furtiva el alba aventurera;
eres, bajo la luna, esa pantera
que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto
divino, te buscamos vanamente;
más remoto que el Ganges y el poniente,
tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condesciende a la morosa
caricia de mi mano. Has admitido,
desde esa eternidad que ya es olvido,
el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño
de un ámbito cerrado como un sueño.
El Gato, de Baudelaire
Ven, mi hermoso gato, cabe mi corazón amoroso;
retén las garras de tu pata,
y déjame sumergir en tus bellos ojos,
mezclados de metal y de ágata.
Cuando mis dedos acarician complacidos
tu cabeza y tu lomo elástico,
y mi mano se embriaga con el placer
de palpar tu cuerpo eléctrico,
veo a mi mujer en espíritu. Su mirada,
como la tuya, amable bestia,
profunda y fría, corta y hiende como un dardo,
y, de los pies hasta la cabeza,
un aire sutil, un peligroso perfume,
flotan alrededor de su cuerpo moreno.
retén las garras de tu pata,
y déjame sumergir en tus bellos ojos,
mezclados de metal y de ágata.
Cuando mis dedos acarician complacidos
tu cabeza y tu lomo elástico,
y mi mano se embriaga con el placer
de palpar tu cuerpo eléctrico,
veo a mi mujer en espíritu. Su mirada,
como la tuya, amable bestia,
profunda y fría, corta y hiende como un dardo,
y, de los pies hasta la cabeza,
un aire sutil, un peligroso perfume,
flotan alrededor de su cuerpo moreno.
Oda a un gato, de Neruda
Los animales fueron
imperfectos,
largos de cola, tristes
de cabeza.
Poco a poco se fueron
componiendo,
haciéndose paisaje,
adquiriendo lunares, gracia, vuelo.
El gato,
sólo el gato
apareció completo y orgulloso:
nació completamente terminado,
camina solo y sabe lo que quiere.
imperfectos,
largos de cola, tristes
de cabeza.
Poco a poco se fueron
componiendo,
haciéndose paisaje,
adquiriendo lunares, gracia, vuelo.
El gato,
sólo el gato
apareció completo y orgulloso:
nació completamente terminado,
camina solo y sabe lo que quiere.
El hombre quiere ser pescado y pájaro,
la serpiente quisiera tener alas,
el perro es un león desorientado,
el ingeniero quiere ser poeta,
la mosca estudia para golondrina,
el poeta trata de imitar la mosca,
pero el gato
quiere ser sólo gato
y todo gato es gato
desde bigote a cola,
desde presentimiento a rata viva,
desde la noche hasta sus ojos de oro.
la serpiente quisiera tener alas,
el perro es un león desorientado,
el ingeniero quiere ser poeta,
la mosca estudia para golondrina,
el poeta trata de imitar la mosca,
pero el gato
quiere ser sólo gato
y todo gato es gato
desde bigote a cola,
desde presentimiento a rata viva,
desde la noche hasta sus ojos de oro.
No hay unidad
como él,
no tienen
la luna ni la flor
tal contextura:
es una sola cosa
como el sol o el topacio,
y la elástica línea en su contorno
firme y sutil es como
la línea de la proa de una nave.
Sus ojos amarillos
dejaron una sola
ranura
para echar las monedas de la noche
no tienen
la luna ni la flor
tal contextura:
es una sola cosa
como el sol o el topacio,
y la elástica línea en su contorno
firme y sutil es como
la línea de la proa de una nave.
Sus ojos amarillos
dejaron una sola
ranura
para echar las monedas de la noche
(....)
dimarts, 27 d’agost del 2013
Sense títol
Resseguint el misteri
De la teva esquena
Pell íntima, mà generosa
Que no espera
El retorn inevitable
Descansa en el plaer
Del contacte veritable
Ulls oberts
Que ja no els cal ser mirats
Gaudint del retrobament
Amb tu, amb mi.
diumenge, 23 de juny del 2013
dijous, 2 de maig del 2013
El sexe i els romans
Menys reprimits però no menys sexistes i classistes que en la nostra societat actual. Interessant exposició al Museu de Badalona sobre el sexe a l'època romana. A traves del llegat d'escrits i textos de l'època, peces i reproduccions de pintures es endinsem en l'homosexualitat, l'art de la seducció, el paper dels déus, el sentit del matrimoni i tants d'altres temes. Interessant i suggerent!
dimarts, 23 d’abril del 2013
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)