Rellegint Aloma de Mercè Rodoreda, ara però la primera versió de 1938 comentada per Carme Arnau, em vaig trobar amb la referencia d'aquesta novela romàntica de finals del XXVIII que narra la història d'amor i desamor entre adolphe i elleonore. Romanticisme pur i dur, sense concessions que ens transporta a les profunditats del sentiments més purs i alhora més indignes de l'ésser humà. Com el cor humà ens pot enlairar a les virtuts mes elevades i (en nom seu) rebaixar-nos a les accions més mesquines? Benjamin Constant es debat sobre la feblesa humana i ens convida a la reflexió i a la introspecció ... bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada