Preciós llibre de Jesus Poveda i Sílvia laforet, on des de la simplicitat i l.entrega ens apropen i ensenyen des de la pròpia experiència a com acompanyar a l.altre en el procés de mort. Sí, com diu el títol, que l.últim "adéu" sigui el més digne i amorós possible, donant eines que ens poden ajudar a fer.ho possible. I és clar que tal qüestió ens toca directament a cadascun de nosaltres, i no només en lo pràctic - testament vital, eutanàsia, comunicació, cures,...- sinó especialment en tenir present la mort en el dia a dia per a poder viure una vida més plena. Per això, després de llegir El Buen Adiós ve de gust rellegir el llibre de Castaneda (Viatje a Itxlián) que ens transporta a aquest continu de vida i mort. Val la pena reproduir aquí un text que Poveda ens regala i que porta per títol "la felicidad de este mundo" (que és de fet una adaptació del poema original de Marcial):
Habitar una casa cómoda, limpia y bonita;
Pisar un jardín alfombrado de fragantes espaldares,
Pertenecer, sin alarde, a una familia fiel.
No tener deudas ni amoríos, ni pleitos, ni riñas,
Ni reparos de bienes con los parientes,
Contentarse con poco, no esperar nada de los grandes,
Acomodar los deseos...
[...]
Vivir honradamente y sin grandes ambiciones,
Entregarse sin escrúpulos a la devoción,
Dominar las pasiones, hacerlas obedientes.
Conservar el espíritu llibre y el juicio firme.
Rezar el rosario mientras cultivo el huerto
Esperar en casa con sosiego
La muerte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada