Quien soltó una muleta por el camino
Inseguro avanza
Creyéndose mutilado
Sabiéndose imperfecto
En el claroscuro abierto
Ya no puede huir, no hay escapatoria
El camino está ahí, estrecho
Los pies sintiendo la tierra
Que firme le sostiene
Deseoso de un nuevo caminar
Anhelo de esperanza
Con lo que es, con lo que tiene.

seguim indignats (II)

Poema de Nadal

Desenterrant

Traient terra

D’allà on tanta en vàrem tirar al damunt.

Records de llum,

Oblits de foscor.

La màgia descobrint la primera papallona sortint del seu capoll

La paciència resseguint la llarga corrua de formigues

L’espontaneïtat caçant coloms a la plaça vora casa

Esclat de vida

Privilegi d’ innocència

L’Infant és nat.

Que tingueu un bon nadal i que tingueu sempre aprop una estrella...

Mirall trencat
Bocins escampats
Damunt el llit de la complaença
S'esborra la mirada consentida
Es trenca la calma disfressada
Vergonya, por
Ocell ferit
Que es deixa caure
Immòbil, serè
Ales replegades
En el seu descans inquiet
Un nou naixement
L'espera.

Sense ombra
No seria

17-N Vaga a la Universitat Pública

La paraula Universitat té la mateixa arrel etimològica que "univers" "universal", és a dir, allò que engloba molts sentits i significats però que mai perd el sentit d'"unitat". Avui estudiants i professors UNITS denunciem una universitat que no ens agrada, que volem diferent,,,i malauradament no només per les retallades sinó també per la seva creixent pèrdua de sentit crític, de formació en valors, de creixement en consciència social i també individual! Bona vaga a totes i a tots!

Com el jonc
ancorat a la terra
sentint la força
de qui és sap arrelat
expressa el seu moviment
lliure
deixant-se estar
deixant-se acaronar
essència ferma
naturalesa flexible
no hi ha conflicte
la lluita s'ha acabat.

Una llagrima regalima
una enmig de la pluja
amb la humitat de la tendresa
amb la consistencia del perdo
plena
ha trobat finalment el cami
fins a morir.

Recordant Facundo Cabral

"Doy la cara al enemigo, la espalda al buen comentario porque quien acepta un halago empieza a ser dominado...",,, tornar a escoltar a Facundo Cabral és com prendre vitamines, et reanima, et fa exercitar el poder de la ment des de la veritat del cor,,,la seva senzillesa és un mestratge, aquesta és per a mi la seva força i la seva profunditat,,,us comparteixo aquest homenatge: