No es trata de canviar allò que som, sinó de no aferrar-nos a res i i d'obrir els ulls i el cor.
Jack Kornfield
divendres, 4 de novembre del 2011
Una llagrima regalima
una enmig de la pluja
amb la humitat de la tendresa
amb la consistencia del perdo
plena
ha trobat finalment el cami
fins a morir.
Uauu. Preciós Gemma. Molt ric en molt pocs versos!! M'han vingut records del poema de Josep Carner que he trobat per la xarxaUna abraçada, Lluís
Plou Totes les bruixes d'aquest món perdut són en el cel bretó, que en desvaria; l'aigua bruny, delerosa, el punxegut capell dels cloquerets de Normandia. París regala deplorablement; es nega Niça d'aiguarells en doina. Milers d'esgarrifances d'un moment punyen Sena, Garona, Rin i Roine. L'aigua podreix els carrerons malalts; gorgolen per cent becs les catedrals. La pluja a tot arreu, esbiaixant-se, veu solament alguna mà que es mou fregant un vidre de finestra. Plou a totes les estacions de França
Usando mi diccionario català español, debo decir que me ha llenado...Ahora tendré que vaciarme;) Muy inspirada, amiga!
ResponEliminaTambè a mi m'agradaria arribar al final del camí tendre i consistent com aquesta llàgrima plena d'amor.
ResponEliminaque bonic Gemma
Aixo q dius es precios...gracies
ResponEliminaUauu. Preciós Gemma. Molt ric en molt pocs versos!!
ResponEliminaM'han vingut records del poema de Josep Carner que he trobat per la xarxaUna abraçada, Lluís
Plou
Totes les bruixes d'aquest món perdut
són en el cel bretó, que en desvaria;
l'aigua bruny, delerosa, el punxegut
capell dels cloquerets de Normandia.
París regala deplorablement;
es nega Niça d'aiguarells en doina.
Milers d'esgarrifances d'un moment
punyen Sena, Garona, Rin i Roine.
L'aigua podreix els carrerons malalts;
gorgolen per cent becs les catedrals.
La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França
Quina delicadesa! Gracies lluis..mua!
ResponElimina