Desenamorar-nos de les idees i enamorar-nos més de la realitat, a fi d’estimar (i estimar-nos) una mica més. Aquest podria ser el missatge que Byron Katie ens vol transmetre partint de la premissa que és el nostre aferrament (“apego”) als pensaments -sobre els altres i sobre nosaltres mateixos- allò que causa el nostre patiment. Tal i com es pot intuir en el títol “Estimar allò que és” (“Amar lo que es”) la idea principal és que la nostra lluita contra la realitat, contra allò que realment és, és el que ens genera por, enveja i patiment ( “quan ens barallem amb la realitat sempre tenim les de perdre”, op.cit.).
L’aportació afegida de BK és que ens ofereix un mètode -el Treball-,
estructurat i pautat, basat en quatre preguntes, que ens permet iniciar aquesta
indagació sobre la veritat de les nostres creences i pensaments (i tot el que d’elles
se’n deriva). El primer pas és qüestionar d’arrel el pensament (concret) que
ens fa patir i anar-lo transformant fins arribar a ser capaços d’invertir-lo. Sí,
semblaria que qüestionem els pensaments i alhora utilitzem el propi pensament
per a qüestionar-lo, però a poc que avancis en la lectura i en treball proposat
per l’autora t’adones que qüestionem el pensament no des del pensament sinó des
del cor. Aquest és el descobriment!.
Val a dir que els múltiples casos reals que es relaten en el
llibre ajuda a comprendre el plantejament del Treball i anima a practicar-lo!. Problemes de parella, addiccions de tot tipus, dificultats amb els
fills, pèrdua d’éssers estimats, problemes laborals, judicis sobre nosaltres
mateixos, qualsevol tema és susceptible de ser investigat seguint el Treball a
fi d’apropar-nos a una “veritat” que a priori som incapaços de veure.
Al final t’adones que tot és qüestió de (re)tornar a un mateix, invertir el
procés originari de projectar lo nostre cap enfora. Però com que no resulta pas
fàcil, la guia que ens proporciona BK esdevé de gran ajuda. En definitiva,
podríem dir, que la coneguda frase evangèlica ”la veritat us farà lliures” pren
aquí una major comprehensió. Un regal que no es pot desaprofitar. Gràcies
Katie!. Bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada