m'agrada el nadal...

bon nadal, ple de llum i colors, per a tu i per a tots,,,

Els gats...i els poetes

Ells són així d'especials (als gats em refereixo!)

Aquesta entrada està dedicada al nostre gat Serafí, que ens ha acollit a casa nostra...

A un gato, de Borges

No son más silenciosos los espejos
ni más furtiva el alba aventurera;
eres, bajo la luna, esa pantera
que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto
divino, te buscamos vanamente; 
más remoto que el Ganges y el poniente,
tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condesciende a la morosa
caricia de mi mano. Has admitido,
desde esa eternidad que ya es olvido,
el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño
de un ámbito  cerrado como un sueño.

El Gato, de Baudelaire

Ven, mi hermoso gato, cabe mi corazón amoroso;
retén las garras de tu pata,
y déjame sumergir en tus bellos ojos,
mezclados de metal y de ágata.
Cuando mis dedos acarician complacidos
tu cabeza y tu lomo elástico,
y mi mano se embriaga con el placer
de palpar tu cuerpo eléctrico,
veo a mi mujer en espíritu. Su mirada,
como la tuya, amable bestia,
profunda y fría, corta y hiende como un dardo,
y, de los pies hasta la cabeza,
un aire sutil, un peligroso perfume,
flotan alrededor de su cuerpo moreno.

Oda a un gato, de Neruda

Los animales fueron
imperfectos,
largos de cola, tristes
de cabeza.
Poco a poco se fueron
componiendo,
haciéndose paisaje,
adquiriendo lunares, gracia, vuelo.
El gato,
sólo el gato
apareció completo y orgulloso:
nació completamente terminado,
camina solo y sabe lo que quiere.

El hombre quiere ser pescado y pájaro,
la serpiente quisiera tener alas,
el perro es un león desorientado,
el ingeniero quiere ser poeta,
la mosca estudia para golondrina,
el poeta trata de imitar la mosca,
pero el gato
quiere ser sólo gato
y todo gato es gato
desde bigote a cola,
desde presentimiento a rata viva,
desde la noche hasta sus ojos de oro.

No hay unidad 

como él,
no tienen
la luna ni la flor
tal contextura:
es una sola cosa
como el sol o el topacio,
y la elástica línea en su contorno
firme y sutil es como
la línea de la proa de una nave.
Sus ojos amarillos
dejaron una sola
ranura
para echar las monedas de la noche

(....)

Sense títol

Resseguint el misteri

De la teva esquena

Pell íntima, mà generosa

Que no espera

El retorn inevitable

Descansa en el plaer

Del contacte veritable

Ulls oberts

Que ja no els cal ser mirats

Gaudint del retrobament

Amb tu, amb mi.

Agraïment

Tot està complet
encara que sigui imperfecte.

El sexe i els romans

Menys reprimits però no menys sexistes i classistes que en la nostra societat actual. Interessant exposició al Museu de Badalona sobre el sexe a l'època romana. A traves del llegat d'escrits i textos de l'època, peces i reproduccions de pintures es endinsem en l'homosexualitat, l'art de la seducció, el paper dels déus, el sentit del matrimoni i tants d'altres temes. Interessant i suggerent!

bon sant jordi

Amb joan salvat-papasseit

el cirerer...

El cirerer ja ha florit, aviat perdrà la flor, però després naixerà el fruit.

Pensaments

Aquell hivern ja va passar
Amb ell s’endugué
La il·lusió frustrada
De la mentida més certa
Ara ja, natura morta
Foc que tot ho crema
Segueixo la melodia
Amb la certesa que tot passa
Amb la incertesa de la meva veritat.

Lectures compartides (IV). "Amar lo que es" de Byron Katie

Desenamorar-nos de les idees i enamorar-nos més de la realitat, a fi d’estimar (i estimar-nos)  una mica més. Aquest podria ser el missatge que Byron Katie ens vol transmetre partint de la premissa que és el nostre aferrament (“apego”) als pensaments -sobre els altres i sobre nosaltres mateixos- allò que causa el nostre patiment. Tal i com es pot intuir en el títol “Estimar allò que és” (“Amar lo que es”) la idea principal és que la nostra lluita contra la realitat, contra allò que realment és, és el que ens genera por, enveja i patiment ( “quan ens barallem amb la realitat sempre tenim les de perdre”, op.cit.).

L’aportació afegida de BK és que ens ofereix un mètode -el Treball-, estructurat i pautat, basat en quatre preguntes, que ens permet iniciar aquesta indagació sobre la veritat de les nostres creences i pensaments (i tot el que d’elles se’n deriva). El primer pas és qüestionar d’arrel el pensament (concret) que ens fa patir i anar-lo transformant fins arribar a ser capaços d’invertir-lo. Sí, semblaria que qüestionem els pensaments i alhora utilitzem el propi pensament per a qüestionar-lo, però a poc que avancis en la lectura i en treball proposat per l’autora t’adones que qüestionem el pensament no des del pensament sinó des del cor. Aquest és el descobriment!.

Val a dir que els múltiples casos reals que es relaten en el llibre ajuda a comprendre el plantejament del Treball i anima a practicar-lo!. Problemes de parella, addiccions de tot tipus, dificultats amb els fills, pèrdua d’éssers estimats, problemes laborals, judicis sobre nosaltres mateixos, qualsevol tema és susceptible de ser investigat seguint el Treball a fi d’apropar-nos a una “veritat” que a priori som incapaços de veure.

Al final t’adones que tot és qüestió de (re)tornar a un mateix, invertir el procés originari de projectar lo nostre cap enfora. Però com  que no resulta pas fàcil, la guia que ens proporciona BK esdevé de gran ajuda. En definitiva, podríem dir, que la coneguda frase evangèlica ”la veritat us farà lliures” pren aquí una major comprehensió. Un regal que no es pot desaprofitar. Gràcies Katie!. Bona lectura!

confusió

Certament, indret inexistent

Que t’esfumes com la presa morta

Quanta força sotmesa a la ingravidesa

Dels teus ulls porucs!

Ai!  venjativa de la meva feblesa

M’abalteix el pes de les teves cadenes

Que els hiverns lentament van serrant

On la bifurcació esdevé engany

Segrestats per l’imperatiu de l’elecció

I qui diu que s’ha d’escollir!

Però dividits acabarem.