el cirerer...

El cirerer ja ha florit, aviat perdrà la flor, però després naixerà el fruit.

Pensaments

Aquell hivern ja va passar
Amb ell s’endugué
La il·lusió frustrada
De la mentida més certa
Ara ja, natura morta
Foc que tot ho crema
Segueixo la melodia
Amb la certesa que tot passa
Amb la incertesa de la meva veritat.

Lectures compartides (IV). "Amar lo que es" de Byron Katie

Desenamorar-nos de les idees i enamorar-nos més de la realitat, a fi d’estimar (i estimar-nos)  una mica més. Aquest podria ser el missatge que Byron Katie ens vol transmetre partint de la premissa que és el nostre aferrament (“apego”) als pensaments -sobre els altres i sobre nosaltres mateixos- allò que causa el nostre patiment. Tal i com es pot intuir en el títol “Estimar allò que és” (“Amar lo que es”) la idea principal és que la nostra lluita contra la realitat, contra allò que realment és, és el que ens genera por, enveja i patiment ( “quan ens barallem amb la realitat sempre tenim les de perdre”, op.cit.).

L’aportació afegida de BK és que ens ofereix un mètode -el Treball-, estructurat i pautat, basat en quatre preguntes, que ens permet iniciar aquesta indagació sobre la veritat de les nostres creences i pensaments (i tot el que d’elles se’n deriva). El primer pas és qüestionar d’arrel el pensament (concret) que ens fa patir i anar-lo transformant fins arribar a ser capaços d’invertir-lo. Sí, semblaria que qüestionem els pensaments i alhora utilitzem el propi pensament per a qüestionar-lo, però a poc que avancis en la lectura i en treball proposat per l’autora t’adones que qüestionem el pensament no des del pensament sinó des del cor. Aquest és el descobriment!.

Val a dir que els múltiples casos reals que es relaten en el llibre ajuda a comprendre el plantejament del Treball i anima a practicar-lo!. Problemes de parella, addiccions de tot tipus, dificultats amb els fills, pèrdua d’éssers estimats, problemes laborals, judicis sobre nosaltres mateixos, qualsevol tema és susceptible de ser investigat seguint el Treball a fi d’apropar-nos a una “veritat” que a priori som incapaços de veure.

Al final t’adones que tot és qüestió de (re)tornar a un mateix, invertir el procés originari de projectar lo nostre cap enfora. Però com  que no resulta pas fàcil, la guia que ens proporciona BK esdevé de gran ajuda. En definitiva, podríem dir, que la coneguda frase evangèlica ”la veritat us farà lliures” pren aquí una major comprehensió. Un regal que no es pot desaprofitar. Gràcies Katie!. Bona lectura!

confusió

Certament, indret inexistent

Que t’esfumes com la presa morta

Quanta força sotmesa a la ingravidesa

Dels teus ulls porucs!

Ai!  venjativa de la meva feblesa

M’abalteix el pes de les teves cadenes

Que els hiverns lentament van serrant

On la bifurcació esdevé engany

Segrestats per l’imperatiu de l’elecció

I qui diu que s’ha d’escollir!

Però dividits acabarem.

Bon Nadal....

Bon Nadal...
Amb els nostres i
Amb els qui no són tan nostres,
Amb els qui estimem i
Amb els qui ni coneixem,
Acompanyats al voltant de la taula i
En solitud,
Celebrant  la festa i
Compartint  les pors,
Estimant i estimant-nos.

 

Lectures compartides (III). La sabiduría de los cuentos, d' Alejandro Jodorowsky

Perquè a vegades demanen a la realitat allò que no ens pot donar?

Com es que en la solitud no sempre sabem qui som?

Perquè sempre ens preguntem com sortim d’un problema i poques vegades ens preguntem com hi hem arribat?

Quin sentit tenen les dificultats que la vida ens planteja?

Quants "óssos" tenim ficats a la nostra vida?

Que succeeix quan a l’anar a dormir ens abandonem a la idea que morim?

Que va passar entre Buda i la prostituta?

A través de contes sufís, jueus, budistes, i d’altres,  Jodorowsky ens submergeix en un recorregut per la saviesa tradicional ancestral per ajudar-nos a aprofundir en el coneixement d’un mateix.  I és que com bé diu un dels contes sovint la pregunta és la pròpia resposta!. Un recull preciós i profund, des de la màgia que el conte sempre ha sabut transmetre. Bona lectura! P.D. “Quan s’obre una flor, és primavera  arreu”.

Vida

Chi'en/La modèstia

Es relata aixi el dictamen d'aquest signe a l'I Ching:
"La ley del Cielo vacía Lo lleno y llena Lo modesto: cuando el sol se halla en su punto mas alto, debe declinar, de acuerdo con la ley del Cielo; y cuando se encuentra en Lo más hondo bajo la tierra, se encamina hacia un nuevo ascenso. Conforme a la misma ley, la luna una vez llena, comienza a decrecer y estando vacía vuelve a aumentar. Esta ley celeste actua también y tiene sus efectos en el sino de los hombres".

Lectures compartides (II) "Mujeres deseadas, Mujeres deseantes"

Que les dones hem assolit l’emancipació social és ja compartit i acceptat, el que no està tant clar és que haguem reeixit en un veritable alliberament sexual. A partir d’aquí Daniele Flaumenbaum ens interpel·la en com les dones construïm la nostra sexualitat, i com, més enllà del plaer de sentir-nos “desitjades” podem ampliar el descobriment del viatge interior que ens brinda la sexualitat si ens reconeixem (i ens construïm) com a dones que “sentim desig” per l’home. Plantejaments qüestionadors del mainstream i alhora inspiradors tals com el llegat del llinatge sexual de les nostres avantpassades en nosaltres mateixes o el fet que en l’home busquem retrobar el vincle amb la mare (més enllà de la història edípica) ens transporta a qüestionar-nos com ens lliurem a l’altre, com  dones,  per a així poder recollir allò que l’altre ens ofereix. Perquè sovint diu Flaumenbaum ens hem quedat ancorades en el plaer que ens transporta a la infantesa sense assaborir la plenitud del plaer sexual com a dones ja adultes. I interessant també la lectura per a homes, com a pares, a fi d’educar les filles com a futures dones lliures i desbloquejades, i com a amants, per assaborir la força màgica –i espiritual diu Flaumeunbaum- que ens regala l’encontre sexual. Una lectura plena de sorpreses, que convida a dones a no tancar-se com a ostres i a homes a no amagar-se com a cargols, i que ens regala la possibilitat de créixer una mica més. I cito: “Percibir así la potencia de esa fuerza se, para la mujer revelador de su feminidad, la prueba viva de la potencia creativa de su  cuerpo. Es un ‘ascensor celeste’ que permite a las energías subir hasta lo alto del cuerpo e incluso más allá, para conectarla con el cielo. El hombre, que es el ‘portador del Cielo’, como dice la tradición china, se arraiga en el sexo de la mujer y se revigoriza. Si la mujer no recibe sus fuerzas sexuales, el hombre no puede conectar con la fuente y lograr la satisfacción plena”. Bona lectura.

L'endevines?