Certament,
indret inexistent
Que t’esfumes
com la presa morta
Quanta força
sotmesa a la ingravidesa
Dels teus
ulls porucs!
Ai! venjativa de la meva feblesa
M’abalteix el
pes de les teves cadenes
Que els
hiverns lentament van serrant
On la
bifurcació esdevé engany
Segrestats
per l’imperatiu de l’elecció
I qui diu que
s’ha d’escollir!
Però dividits
acabarem.
